L’articulacio temporomandibular és la que permet a la mandíbula exercitar els diferents moviments aplicats a la funció mastegadora,la fonació, la deglució i l’ expresió facial. En aquesta activitat estan implicats la pròpia articulació, els grups musculars que activen els moviments i les dents com a element directriu i punt final de l’articulació.

Patologia de l’articulació

L’estreta relació entre aquests elements fa que una alteració en qualsevol d’ells provoqui disfuncions en els altres.

El bruxisme

El bruxisme és l’hàbit inconscient i no funcional d’apretar o friccionar les dents . Aquesta patologia se li atribueix un alt component de transtorn emocional que s’hauria de diagnosticar i tractar paralelament a l’actitut terapèutica estrictament odontològica .
Les conseqüències de l’activitat bruxista afecten, d’una banda a la integritat de les peces dentàries. que poden sufrir abrassions importants o fractures . D’altra banda, l’excès d’activitat muscular provoca mals de cap d’origen tensional que, amés , acosumen a ser simultanis a dolors associats a les vèrtebres cervicals. També poden apareixer limitacions de l’apertura d ella mandíbula i dolor

Les solucions terapèutiques passaran per un correcte diagnòstic que inclou l’analisi en profunditat de la dinàmica del moviment de la mandíbula i que ens permetrà intervenir a 3 nivells:

– A nivell dentari , rehabilitant la posició de les dents i les seves relacions
– A nivell muscular amb fisioteràpia
– A nivell articular amb la introducció d’elements ortipèdics com la fèrula dental de Michigan o placa de descàrrega

El dolor cranial tensional

Hi ha autors que consideren que la meitat dels dolor cranials d’origen tensional tenen el seu origen en les alteracions de l’articulació temporomandibular i l’altra meitat tenen l’origen en alteracions a les vèrtebres cervicals.

Com és una placa de descàrrega?

Una placa de descàrrega és un element ortopèdic rígid, realitzat amb resina, que té per funció estabilitzar l’articulació en una posició òptima i cómoda dels elements articulars. La idea és que d’aquesta manera es redueixi la necessitat d’activar els elements musculars i alleugerar les forces sobre les dents.