Dr. Gener Vidal Bort
Vidal Dental
Abans
Després
L’endodòncia és un tractament de microcirurgia que consisteix a extirpar el teixit pulpar que hi ha a dintre de la dent i es substitueix per un altre material que ha d’omplir l’espai buidat.
Les dents afectades per càries profundes, abrasions, traumatismes… poden reaccionar amb una inflamació del teixit pulpar, on hi ha el nervi, o una infecció, o una necrosi. Aquest procés pot anar acompanyat de dolor al fred, al calor, al tacte, de manera espontània durant el dia i durant la nit. També poden aparèixer flegmó i fístules de drenatge del pus.
Abans
Després
No sempre. Pot ser una taca causada per tincions externes , però també pot ser una càries.
L’exploració per part del professional permetrà diagnosticar quin tipus de lesió és i com actuar
Doncs que s’anirà fent gran i anirà destruint la dent.
La càries és una infecció del teixit dentari i les lesions que provoca no són reversibles.
Cal eliminar el teixit afectat i restaurar l’anatomia de la dent.
No sempre. El dolor és un símptoma de la infecció que acostuma a apareixer quan està bastant avançada .
El fet que faci mal, pot indicar la proximitat al nervi i pot complicar el tractament havent de fer una endodòncia.
De tota manera, el dolor és un signe d’alarma que ens ha de portar a consultar-ho a un dentista.
La causa més freqüent per a haver d’endodonciar una dent o un queixal és per que fa mal. Hi ha una inflamació o infecció del teixit polpar i fa mal. S’ha d’intervenir.
La raó acostuma a ser una càries avançada però també pot ser per un traumatisme, una fractura,una abrasió ,una reacció a a químics i fins i tot per a habilitar la dent per a una restauració protèsica.
Quan es treu el nervi de la dent , també s’extirpa el teixit vascular que alimenta les cèl·lules de la dent. Aquestes moren .
Amb el temps es va deshidratant el teixit ,es fa més fosc i s’esquerda. Una dent endodonciada es trenca més fàcilment que una sana, tant pel fet que no té vida com pel fet que acostumen a presentar una pèrdua de teixit molt rellevant.
Per aquestes raons s’acostuma a colocar una corona o funda sobre la dent o el queixal. La intenció és minimitzar el risc de fractura.
